Amb el franquisme l’Església recuperà el paper de guia moral que havia perdut durant la Segona República. El seu matrimoni amb l’Estat originaria el nacionalcatolicisme, que, en l’ensenyament, tingué barra lliure. Alguns capellans professors de Religió s’imbuïren de l’esperit dels cursets de cristiandat promoguts pel palmesà Eduardo Bonnín Aguiló (1917-2008).
De la mà d’Acció Catòlica, els cursets de cristiandat pretenien aconseguir conversions exprés per a laics. Cada “cursillo” durava tres dies i mig. El primer es feu a Cala Figuera (Santanyí) entre els dies 20 i 23 d’agost de 1944. Enmig d’un ambient de confraternització, s’hi parlava de temes com “la Gràcia, la Pietat, l’Acció o l’Estudi” i s’hi resava col·lectivament en veu alta. Els cursillistes intentaven arribar a la gent fent servir un llenguatge col·loquial, sovint barroer i històric, lluny de la solemnitat imperant en la jerarquia eclesiàstica. Així, es referien a Crist com l’“Amo”, deien “afaitar-se” en lloc de “confessar-se” i no feien sermons, sinó que “amollaven rotllos”. També hi havia moments per contar acudits molt irreverents que causaven estupefacció entre els assistents.
Aviat els cursets de cristiandat de Bonnín s’implantaren a la resta d’Espanya. Un dels seus adeptes va ser el bisbe català Pere Casaldàliga. Tanmateix, els sectors més tradicionals de l’Església mai no veren amb bons ulls aquell mètode tan alternatiu de predicar la paraula de Déu. Accusats de ser membres d’una secta, alguns sacerdots cursillistes no dubtaren a partir a l’estranger, on la seva experiència fou ben acollida. Va ser així com aquells cursets de renovació espiritual nascuts a Mallorca als anys quaranta feren el salt internacional. Avui són presents en més de seixanta països dels cinc continents.
Peu de foto: El papa Joan Pau II i amb Eduardo Bonnín.
